Còmic i Història. Història de Catalunya (Part 1)

Amb motiu de la Diada de l’11 de setembre, he decidit escriure sobre còmics que parlin de la Història de Catalunya. Tot i que a Catalunya s’editen la gran majoria dels còmics que es publiquen cada any a l’Estat espanyol, l’oferta d’obres històriques sobre Catalunya no és gaire àmplia, de manera que he decidit reunir obres sobre tota la Història de Catalunya i no sobre una època concreta. Com veureu a continuació, bona part dels còmics que us presento són obra de dos dibuixants: l’Oriol Garcia i Quera i el Lluís Juste de Nin. Si voleu anar més enllà de les obres que us presento, us recomano la lectura dels següents articles: El món del còmic (Patrimoni Català) i El cómic en catalán. De la postguerra a la Transición (Tebeosfera). En aquesta primera part us presento l’extensa obra de l’Oriol Garcia i Quera.

  • Oriol Garcia i Quera va néixer a Barcelona l’any 1967. Dibuixa a la revista Cavall Fort i és professor a l’Escola Joso. Entre la seva obra destaquen els còmics de temàtica històrica, sempre centrats en la Història de Catalunya. Per tal de conèixer la seva visió sobre el món del còmic i sobre la seva obra us recomano aquesta entrevista

– Temps d’espases (Cim Edicions) formada per quatre còmics:

1.- L’exèrcit errant (1993): ens situem al segle XIV, quan els almogàvers estan lluitant a Grècia. El cavaller Roger Desllor, qui lluitava pel Duc d’Atenes – Gautier de Brienne -, escriu una crònica on explica la seva lluita amb els almogàvers contra els prínceps grecs. Molt interessant per observar el funcionament dels exèrcits medievals i per conèixer des de dins l’exèrcit almogàver.

La lluita dels almogàvers a Grècia durant el segle XIV.

La lluita dels almogàvers a Grècia durant el segle XIV.

2.- Gorja Mortal (1994): l’any 218 a.C. Anníbal guia l’exèrcit cartaginès cap a Roma creuant la franja mediterrània de la península Ibèrica. A prop dels Pirineus alguns pobles ibers s’alien per lluitar contra l’invasor. Interessant apropament als pobles pre-romans que vivien a l’actual Catalunya.

Els íbers i els cartaginesos protagonitzen el 1r volum de Temps d'espases.

Els íbers i els cartaginesos protagonitzen el 2n volum de Temps d’espases.

3.- L’amenaça sarraïna (1995): l’any 793 els àrabs dominaven bona part de la península Ibèrica, tot i que entre ells hi havia disputes. Els carolingis van aprofitar aquestes tensions internes per controlar la ciutat de Girona i els territoris dels voltants. L’amenaça sarraïna narra l’expedició de càstig que va enviar l’emirat de Còrdova contra aquesta zona rebel. Interessant per observar la trobada de dos mons tan diferents com l’andalusí i el carolingi a Catalunya.

30.000 soldats sarraïns van arribar a Girona per re-establir l'ordre andalusí.

30.000 soldats sarraïns van arribar a Girona per re-establir l’ordre andalusí.

4.- Revenja (1996): els enfrontaments entre sarraïns i carolingis són també l’element central d’aquest còmic. Les seves disputes i les contínues revenges posaran en risc la supervivència de molta gent. És interessant per veure com va afectar als pobles de la zona pirinenca l’enfrontament entre aquestes dues potències.

Els enfrontaments entre Al-Andalus i l'Imperi Carolingi a Catalunya.

Els enfrontaments entre Al-Àndalus i l’Imperi Carolingi a Catalunya.

– Rocaguinarda (Cim Edicions, 2003):

Aquest còmic narra la vida d’un dels bandolers catalans més populars del segle XVII: Perot Rocaguinarda. Estimat pel poble i odiat pels poderosos, se l’arriba a comparar amb Robin Hood. Fins i tot va aperèixer al Quixot amb el nom de “Roque Guinart”. És una bona obra per endinsar-se en la convulsa Catalunya rural de començaments del segle XVII i per aprendre sobre el fenomen del bandolerisme.

La vida de Perot Rocaguinarda, també conegut com "Perot lo Lladre".

La vida de Perot Rocaguinarda, també conegut com “Perot lo Lladre”.

– Barcelona 1714 (Casals, 2002):

Primera obra d’una nova col·lecció de còmic històric, Barcelona 1714 ens trasllada als últims dies del setge borbònic sobre la ciutat de Barcelona. Apareixen els grans personatges històrics com Rafael Casanovas, però també la vida quotidiana de la gent que patia la misèria de la guerra. Molt interessant per conèixer un dels esdeveniments històrics que més han marcat la història de Catalunya.

El setge de més de 40.000 soldats borbònics sobre Barcelona.

El setge de més de 40.000 soldats borbònics sobre Barcelona.

– Corpus 1640 (Casals, 2004):

Segona entrega de la col·lecció de còmic històric de l’Editorial Casals, en aquesta ocasió, ens apropem a la primera meitat del segle XVII, període que culminarà amb la revolta dels Segadors. Un dels episodis més coneguts de la història de Catalunya, al qual fa referència l’himne nacional, és presentat de forma clara en aquest còmic. Les injustícies que patia el poble seran la causa d’un aixecament que més de 300 anys després encara és recordat. Molt interessant per conèixer l’origen d’un dels símbols essencials de Catalunya.

La revolta dels Segadors, l'origen de l'himne nacional de Catalunya.

La revolta dels Segadors, l’origen de l’himne nacional de Catalunya.

– Guifré 897 (Casals, 2006):

Tercer còmic sobre els grans moments de la Història de Catalunya. En aquesta ocasió, el protagonista és el comte Guifré. Més enllà de la llegenda sobre el sorgiment de la senyera, aquesta obra ens mostra la figura històrica real: l’últim comte català en ser escollit pels reis francs, i per tant, el primer en transmetre les seves possessions als seus descendents. Un governant que va saber aprofitar l’afebliment del poder dels francs per crear un poder independent en uns territoris que es situaven entre Al-Àndalus al sud i el regne franc al nord. És una obra que ens permet apropar-nos a la realitat històrica d’un dels personatges més coneguts de l’imaginari català.

El personatge històric que va esdevenir mite és el protagonista d'aquest còmic.

El personatge històric que va esdevenir mite és el protagonista d’aquest còmic.

– Pallars 1487 (Casals, 2008):

En aquesta quarta obra, l’Oriol Garcia i Quera ens trasllada al Pallars de finals del segle XV. Després d’una dura guerra (Guerra civil catalana 1462-1472) en què la noblesa volia mantenir els seus privilegis, davant una monarquia cada vegada més poderosa, va ser Hug Roger III – comte del Pallars – qui va presentar més resistència. En acabar la guerra, va ser l’únic noble que no va rebre el perdó reial a la Capitulació de Pedralbes. És molt interessant per comprovar com eren les disputes pel poder al final de l’època medieval entre la noblesa i la monarquia, i per conèixer una de les etapes de la Història de Catalunya, segurament, més desconegudes.

El darrer comtat català.

El darrer comtat català.

– Mallorca 1229 (Casals, 2010)

Cinquè i de moment últim còmic de la col·lecció de l’Editorial Casals sobre la Història de Catalunya. En ple segle XIII, el rei Jaume I el Conqueridor prepara una gran flota per intentar fer-se amb l’illa de Mallorca, en possessió dels almohades en aquells moments. Assistim a la guerra de conquesta i, de la mà del senyor de Torroella de Montgrí, observem com els nobles lluitaven pels seus interessos particulars. Molt interessant per apropar-se a una de les figures històriques fonamentals de la història de Catalunya, Jaume I, i per saber com funcionaven les guerres de conquesta medievals.

La conquesta de la illa de Mallorca per part de Jaume I i les seves tropes.

La conquesta de la illa de Mallorca per part de Jaume I i les seves tropes.

– Trilogia medieval (Cim Edicions, 2006)

Aquesta obra conté tres relats sobre moments destacats de la Catalunya medieval: en primer lloc, Fa mil anys… ens parla de la fundació del monestir de Sant Cugat; posteriorment, El desafiament de Bordeus relata l’enfrontament entre Pere el Gran i els reis francesos; i per últim, Hug Roger III, un rebel indomable narra l’enfrontament entre el comte del Pallars i el rei Joan II (també apareixen a Pallars 1487). Les dues primeres històries havien estat publicades amb anterioritat al Diari de Sant Cugat i a Cavall Fort, respectivament.

Tres relats breus sobre diferents moments de la història de Catalunya.

Tres relats breus sobre diferents moments de la història de Catalunya.

Desitjo que hagueu trobat interessant aquest recull i us convido a estar pendents de la segona part que publicaré en els propers dies. Com sempre, serà un plaer rebre propostes i suggeriments, tant a través dels comentaris com mitjançant el meu compte de Twitter: @histocult.