Esport i política: una proposta didàctica

L’esport s’ha convertit al llarg del segle XX i especialment en l’inici del segle XXI en el gran espectacle de masses. És una gran indústria que mou anualment milers de milions d’euros; una indústria que crea a les més grans icones, conegudes arreu; un negoci transversal que mou als ciutadans de totes les ideologies i totes les classes socials. En definitiva, l’esport és un dels eixos fonamentals de la nostra societat, i per tant, crec que és interessant que arribi als i les estudiants a l’escola, des d’una perspectiva diferent a la que ofereix l’àrea d’educació física.

Alguns dels grans mites de l’esport.

Tradicionalment, la pràctica esportiva ha estat vista com una activitat molt allunyada de la cultura, i en moltes ocasions, ha estat menystinguda. Durant gran part del segle XX, i especialment pel que fa al futbol – l’esport més massiu -, els intel·lectuals han buscat allunyar-se’n. L’origen del futbol com a esport dels obrers a l’Anglaterra del segle XIX, va fer que les classes altes optessin per altres opcions com el rugby o el críquet. Al món llatí, el futbol va ser l’esport més seguit, i tret d’excepcions (Roberto Fontanarrosa o Manuel Vázquez Montalbán, per citar dos autors), el futbol era vist de manera molt negativa: l’opi del poble.

En els últims anys, aquesta visió ha anat perdent força, tot i que encara perdura en determinats cercles. I crec que l’àmbit educatiu és un dels que encara no han modificat la seva visió de l’activitat esportiva. L’assignatura d’educació física té només dues hores setmanals, i la seva orientació és totalment pràctica. L’escassa teoria que els alumnes estudien versa de les característiques d’esports concrets, fases de l’entrenament (escalfament o flexibilitat) i hàbits saludables. La història de l’esport i les seves interrelacions amb diversos sectors socials no són mai estudiades.

Jesse Owens al podi dels 100m llisos de Berlin ’36.

El que proposo és la realització d’una matèria optativa que estudiï la vinculació entre l’esport i la política al llarg del segle XX, fent èmfasi en determinats personatges i moments que il·lustren la realitat del període. L’estructura de la matèria seria la següent:

0.- Introducció: l’esport en l’antiguitat.

     0.1.- Grècia: els Jocs Olímpics

     0.2.- Roma: gladiadors i quàdrigues

1.- Els Jocs Olímpics Moderns.

     1.1.- Els orígens: Pierre de Coubertin

     1.2.- Els valors olímpics

2.- Esport i feixisme.

     2.1.- La Itàlia de Mussolini i el Mundial del 1934

     2.2.- L’Alemanya Nazi i l’esport

          2.2.1.- Els Jocs Olímpics de Berlin 1936

               2.2.1.1.- Jesse Owens: l’heroi dels jocs

          2.2.2.- Matthias Sindelar i el Wunderteam austríac

3.- Esport i comunisme.

     3.1.- L’esport a la URSS

     3.2.- Esport i dopatge a la RDA

4.- L’esport actual.

     4.1.- El gran negoci

          4.1.1.- Michael Jordan i l’NBA

          4.1.2.- Els nous fenòmens: Beckham, Bolt, Phelps, Messi.

     4.2.- La publicitat

En funció de les hores disponibles es podria aprofundir més o menys en les diverses unitats. Crec que aquesta proposta inclou els moments més destacats en què conflueixen esport i política al segle XX; i a l’hora presenta un panorama general de l’evolució de l’activitat fins arribar a la situació present. Sóc conscient que aquesta proposta obvia la situació de l’esport a l’Estat Espanyol i a Catalunya, però entenc que és més interessant donar a conèixer realitats més llunyanes a l’alumnat que donen una panoràmica global sobre aquest fenomen.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s