Historia y cómic

Después de 2 años de Historia i Cultura, el viernes hice público un nuevo blog en el que he estado trabajando en los últimos tiempos: Historia y cómic. Tras hablar de muchas cosas distintas en este blog, desde cómics o historia de África hasta series o la actualidad política; creo que ha llegado el momento de intentar especializarme un poco en alguna cuestión más concreta. El dicho “quien mucho abarca, poco aprieta” creo que se estaba cumpliendo en Historia i Cultura, ya que me era complicado escribir periódicamente a causa de la difusión de temas que me interesan y que tienen cabida en este blog.

Espero que los que seguís este blog le echéis un vistazo al nuevo, que creo que también será de vuestro interés. Un saludo cordial a todos y todas.

Los surcos de la Historia

El jueves 15 de mayo asistí a la VII Jornada “El cómic como herramienta pedagógica”, organizada por Ficomic y el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya en el marco del 32º Salón del Cómic de Barcelona. La jornada consistió en tres ponencias: “Los surcos de la Historia” a cargo de Paco Roca; Barcelona 1706-1714. Dietario de un tendero. Recursos didácticos para trabajar en el aula por Oriol García Quera y Anna Grau; y El álbum ilustrado de Mònica Badia, M. Teresa Verdaguer y Carme Pardo.

Pese a que las tres fueron interesantes, me centraré en lo expuesto por Paco Roca, autor entre otras obras de Arrugas, El invierno del dibujante y de la galardonada como mejor obra de autor español en el Salón, Los surcos del azar. El autor valenciano finalizó su ponencia diciendo que para él el cómic es su manera de comprender las cosas y creo que esta frase es una buena forma de iniciar el repaso a sus palabras.

Como la mayoría de aficionados al cómic, Paco Roca se trasladó a su infancia para recordar sus primeras lecturas. Con clásicos como Astérix aprendió muchas cosas sobre la época romana. Pero fue con Tintín con quién descubrió nuevos lugares y su deseo de “vivir aventuras”. Aún hoy, cuando el autor valenciano emprende un viaje a algún país lejano busca en las historias del reportero belga por si Hergé lo hizo viajar hasta allí. En algunas de las historietas de Paco Roca para El País Semanal se observa claramente esta influencia.

Astérix y Tintín

Después de los grandes clásicos, Paco Roca citó a otros autores y otras obras con las que también había aprendido mucho: el periodismo en viñetas de Joe Sacco (también presente en el Salón de Barcelona); la saga de Corto Maltés, de Hugo Pratt, que relatan con gran acierto el inicio del siglo XX en algunos de los lugares  más inhóspitos del planeta; Persépolis, de Marjane Satrapi, que narra la convulsa historia de Irán desde el punto de vista de una adolescente; Operación Muertede Shigeru Mizuki, en que el autor nos traslada al ejército japonés y su crudeza durante la Segunda Guerra Mundial; y por último, Paracuellos, de Carlos Giménez (reseñada anteriormente en el blog), en que el autor rememora sus vivencias en un Hogar de Auxilio Social durante la Posguerra.

Palestina, de Joe Sacco

Palestina, de Joe Sacco.

Después de esta serie de recomendaciones, Paco Roca empezó a hablar de su obra, centrándose especialmente en el proceso de documentación. Para él, lo más importante es que las historias que relata le interesen de verdad, ya que su promedio de trabajo es de dos años por obra, y dedicar tanto tiempo a algo que no te apasione debe de ser una experiencia muy negativa. En el caso de Arrugas, su obra sobre la gente mayor y el Alzheimer, obtuvo mucha información de la observación directa de sus padres y de las experiencias que le contaban algunos de sus amigos. Las visitas a residencias de ancianos fueron frecuentes, y algunos de los personajes de la novela gráfica están directamente inspirados por gente con la que se encontró.

Personajes de Arrugas inspirados directamente en la realidad

Personajes de Arrugas inspirados directamente en la realidad.

A continuación, el autor valenciano nos habló del proceso de creación de El invierno del dibujante, su particular homenaje a toda una era de la historieta española. La época de la Editorial Bruguera y como cuatro de sus dibujantes más importantes trataron de establecerse por su cuenta. La idealización de la vida del dibujante, desarrollada también en su muy divertida Memorias de un hombre en pijamaes uno de los temas centrales del cómic. El contraste entre la idea que tiene sobre este tema el público general con la realidad es enorme, como demostraban algunas de las imágenes que mostró a los asistentes. Algunas mostraban las oficinas de Bruguera, más parecidas a la cadena de montaje de una fábrica que a un despacho creativo.

Además del mundo de la historieta, también era protagonista de la obra la Barcelona de los años 50. Para representarla lo más fidedignamente posible, Paco Roca se sirvió de diversos recursos: las fotografías de Català Roca; las películas de la época y los primeros programas de televisión. Gracias a estas fuentes y a la observación directa de la ciudad, en la que aún quedan vestigios de las décadas de los 50 y 60, el autor valenciano fue capaz de recrear este periodo concreto de la historia de la ciudad.

El histórico edificio de la Editorial Bruguera, ya desaparecido

El histórico edificio de la Editorial Bruguera, ya desaparecido.

Después de comentar el curioso proceso de creación de la portada de El invierno del dibujante y de mostrar varias fotografías de él disfrazado con ropa que simulaba esa época, para observar el efecto en el dibujo; Paco Roca pasó a hablar de su obra más reciente y eje central de la ponencia: Los surcos del azar.

Lo primero que comentó el dibujante fue que esta historia, la de La Nueve, le interesó porque era un episodio muy desconocido. En su contexto educativo, la Historia que se explicaba estaba muy influenciada por los casi 40 años de Franquismo, y por tanto, había algunos temas de los que no se hablaba: el exilio republicano, la alianza con Hitler y Mussolini o la represión de la posguerra. La historia de La Nueve, de los exiliados republicanos que tuvieron un papel tan importante en la Segunda Guerra Mundial, es una de esas historias ocultas que tanto interesan al autor valenciano.

La salida de los últimos exiliados desde el puerto de Alicante, un barco carbonero inglés que es el único que accede a llevárselos, el papel del capitán Dickson… Todos estos elementos, presentes en el inicio de la novela gráfica, tienen un gran poder narrativo. Atraen nuestra atención y hacen que queramos saber más. Así se sintió Paco Roca cuando empezó a conocer detalles de esos últimos días de la República. La historia del Stanbrook (el carbonero inglés), la del medio millón de exiliados republicanos, y especialmente la de los exiliados que llegaron al norte de África, a Orán, de los que se sabe muy poco.

El carbonero inglés que salvó a 3.000 personas en Alicante al final de la Guerra Civil.

El carbonero inglés que salvó a 3.000 personas en Alicante al final de la Guerra Civil.

Uno de los surcos del azar, que dan título al cómic, hizo que los refugiados españoles, que huían del fascismo llegaran a las colonias francesas del Norte de África y se convirtieran en prisioneros de la colaboracionista Francia de Vichy. Los condenaron a trabajos forzados en el proyecto del ferrocarril Transahariano (Documental: Cautivos en la arena) que tenía que unir el Mediterráneo con Níger a través del desierto. Pero el azar no se quedó ahí, y tenía reservado otro giro en la vida de estos héroes. La creación del ejército de la Francia Libre, dio a los derrotados de la guerra civil otra oportunidad para luchar contra el fascismo.

Los exiliados republicanos trabajando en el Transahariano.

Los exiliados republicanos trabajando en el Transahariano.

Los republicanos españoles eran luchadores veteranos y rápidamente consiguieron buena fama dentro del ejército de De Gaulle y De Clerc. Éste último fue el artífice de la creación de La Nueve, la compañía formada mayoritariamente por republicanos españoles. Se embarcaron en la invasión de Europa, siempre con la esperanza de acabar liberando a España del yugo franquista. La Nueve tuvo un papel protagonista en la liberación de París, hecho que quedó inmortalizado, gracias a otro de los surcos del azar, en la portada del diario Libération, que incluyó la foto del republicano Amado Granell como si fuera el capitán Dronne.

El valenciano Amado Granell en la portada del diario Libération tras la liberación de París.

El valenciano Amado Granell (primero por la derecha) en la portada del diario Libération tras la liberación de París.

Según Paco Roca, con el que estoy totalmente de acuerdo, los surcos de la Historia fueron muy crueles con estos héroes. Liberaron París de los nazis, llegaron al Nido del Águila, el refugio de Hitler en los Alpes; pero quedaron olvidados por la Historia. Mientras Europa era liberada del fascismo, España vivió 36 años de dictadura franquista; mientras los exiliados republicanos seguían luchando por la Francia Libre, Charles de Gaulle daba un discurso en que afirmaba “que Francia sola y por ella misma se había liberado del nazismo” (discurso en inglés), sin siquiera nombrar a una parte tan importante de su ejército. Después llegaría una decepción aún mayor, cuando los aliados no intentaron liberar a España del fascismo. Hasta el año 2004 los republicanos españoles que ayudaron a liberar Francia no tuvieron un reconocimiento oficial por parte de las autoridades francesas. En España ese reconocimiento no ha llegado, pero Paco Roca con Los surcos del azar les ha rendido un gran homenaje.

Placa de homenaje del Ayuntamiento de París a los miembros de La Nueve.

Placa de homenaje del Ayuntamiento de París a los miembros de La Nueve, en el 2004.

Entrevista con Ferran Gallego, historiador del fascismo europeo y el ciclo revolucionario de la primera mitad del siglo XX

Seminario Interuniversitario de Investigadores del Fascismo

Ferran Gallego. Ferran Gallego.

En esta ocasión tenemos la satisfacción de compartir con todos vosotros una entrevista que mantuvimos la tarde del 1 de marzo con Ferran Gallego, amigo y compañero donde los hayan y uno de los principales expertos españoles en el estudio del fascismo, el periodo de entreguerras y la extrema derecha de la segunda mitad del siglo XX. Amablemente, Ferran nos abrió las puertas de su casa y, al mismo tiempo, nos brindó una oportunidad magnífica para dar continuidad a nuestras conversaciones en ese espacio abierto de debate y camaradería intelectual que pretende ser la cafetería del SIdIF, un lugar que no por figurado es menos real. Las reflexiones que podréis leer a continuación son el resultado de una larga travesía historiográfica e intelectual que comenzó hace ya varias décadas y que ha desembocado recientemente en la publicación de El evangelio fascista, obra a la que hacíamos referencia…

View original post 37.010 more words

Comentari històric d’una pel·lícula

Una pel·lícula és un document audiovisual que ens dóna molta informació sobre una determinada època. En el cas del cinema històric, l’intent de recrear un determinat període històric ens permetrà conèixer determinats aspectes d’aquella època, així com moltes dades sobre el temps en què el film va ser rodat.

A l’hora de fer el comentari d’una pel·lícula haurem de seguir unes indicacions semblants a les d’un comentari de text, tot i que caldrà fer alguna modificació per adaptar-nos al format. Seria adient seguir aquests punts:

1.- Fitxa tècnica (Dades que ens permetran identificar la pel·lícula)

  • Títol (La traducció al català o castellà i el títol en l’idioma original)

  • País (País d’origen de la pel·lícula)

  • Any (Any d’estrena)

  • Durada (En minuts)

  • Director

  • Intèrprets (Actrius i actors principals)

2.- Argument o sinopsi: breu resum de la pel·lícula.

3.- Anàlisi històrica:

  • Context històric: cal situar l’època en la que transcorren els fets. Causes, conseqüències i el moment concret en què està situada l’acció. Cal destacar els elements socioeconòmics o culturals que mostra el film.

  • Context en què es va rodar la pel·lícula: cal situar l’època en què es va produir el film per trobar la intenció que tenia el director.

  • Personatges: cal presentar i situar els personatges principals en la línia argumental i explicar el perquè de les seves accions més destacades.

  • Crítica històrica: valoració de la veracitat històrica del film (Reflexa bé l’època històrica? Per què?). Descripció (si es troben) dels errors històrics.

4.- Valoració personal: crítica argumentada de la pel·lícula. Per acabar, la recomanaries? A qui? Per què?

Còmic i Història. Història de Catalunya (Part 1)

Amb motiu de la Diada de l’11 de setembre, he decidit escriure sobre còmics que parlin de la Història de Catalunya. Tot i que a Catalunya s’editen la gran majoria dels còmics que es publiquen cada any a l’Estat espanyol, l’oferta d’obres històriques sobre Catalunya no és gaire àmplia, de manera que he decidit reunir obres sobre tota la Història de Catalunya i no sobre una època concreta. Com veureu a continuació, bona part dels còmics que us presento són obra de dos dibuixants: l’Oriol Garcia i Quera i el Lluís Juste de Nin. Si voleu anar més enllà de les obres que us presento, us recomano la lectura dels següents articles: El món del còmic (Patrimoni Català) i El cómic en catalán. De la postguerra a la Transición (Tebeosfera). En aquesta primera part us presento l’extensa obra de l’Oriol Garcia i Quera.

  • Oriol Garcia i Quera va néixer a Barcelona l’any 1967. Dibuixa a la revista Cavall Fort i és professor a l’Escola Joso. Entre la seva obra destaquen els còmics de temàtica històrica, sempre centrats en la Història de Catalunya. Per tal de conèixer la seva visió sobre el món del còmic i sobre la seva obra us recomano aquesta entrevista

– Temps d’espases (Cim Edicions) formada per quatre còmics:

1.- L’exèrcit errant (1993): ens situem al segle XIV, quan els almogàvers estan lluitant a Grècia. El cavaller Roger Desllor, qui lluitava pel Duc d’Atenes – Gautier de Brienne -, escriu una crònica on explica la seva lluita amb els almogàvers contra els prínceps grecs. Molt interessant per observar el funcionament dels exèrcits medievals i per conèixer des de dins l’exèrcit almogàver.

La lluita dels almogàvers a Grècia durant el segle XIV.

La lluita dels almogàvers a Grècia durant el segle XIV.

2.- Gorja Mortal (1994): l’any 218 a.C. Anníbal guia l’exèrcit cartaginès cap a Roma creuant la franja mediterrània de la península Ibèrica. A prop dels Pirineus alguns pobles ibers s’alien per lluitar contra l’invasor. Interessant apropament als pobles pre-romans que vivien a l’actual Catalunya.

Els íbers i els cartaginesos protagonitzen el 1r volum de Temps d'espases.

Els íbers i els cartaginesos protagonitzen el 2n volum de Temps d’espases.

3.- L’amenaça sarraïna (1995): l’any 793 els àrabs dominaven bona part de la península Ibèrica, tot i que entre ells hi havia disputes. Els carolingis van aprofitar aquestes tensions internes per controlar la ciutat de Girona i els territoris dels voltants. L’amenaça sarraïna narra l’expedició de càstig que va enviar l’emirat de Còrdova contra aquesta zona rebel. Interessant per observar la trobada de dos mons tan diferents com l’andalusí i el carolingi a Catalunya.

30.000 soldats sarraïns van arribar a Girona per re-establir l'ordre andalusí.

30.000 soldats sarraïns van arribar a Girona per re-establir l’ordre andalusí.

4.- Revenja (1996): els enfrontaments entre sarraïns i carolingis són també l’element central d’aquest còmic. Les seves disputes i les contínues revenges posaran en risc la supervivència de molta gent. És interessant per veure com va afectar als pobles de la zona pirinenca l’enfrontament entre aquestes dues potències.

Els enfrontaments entre Al-Andalus i l'Imperi Carolingi a Catalunya.

Els enfrontaments entre Al-Àndalus i l’Imperi Carolingi a Catalunya.

– Rocaguinarda (Cim Edicions, 2003):

Aquest còmic narra la vida d’un dels bandolers catalans més populars del segle XVII: Perot Rocaguinarda. Estimat pel poble i odiat pels poderosos, se l’arriba a comparar amb Robin Hood. Fins i tot va aperèixer al Quixot amb el nom de “Roque Guinart”. És una bona obra per endinsar-se en la convulsa Catalunya rural de començaments del segle XVII i per aprendre sobre el fenomen del bandolerisme.

La vida de Perot Rocaguinarda, també conegut com "Perot lo Lladre".

La vida de Perot Rocaguinarda, també conegut com “Perot lo Lladre”.

– Barcelona 1714 (Casals, 2002):

Primera obra d’una nova col·lecció de còmic històric, Barcelona 1714 ens trasllada als últims dies del setge borbònic sobre la ciutat de Barcelona. Apareixen els grans personatges històrics com Rafael Casanovas, però també la vida quotidiana de la gent que patia la misèria de la guerra. Molt interessant per conèixer un dels esdeveniments històrics que més han marcat la història de Catalunya.

El setge de més de 40.000 soldats borbònics sobre Barcelona.

El setge de més de 40.000 soldats borbònics sobre Barcelona.

– Corpus 1640 (Casals, 2004):

Segona entrega de la col·lecció de còmic històric de l’Editorial Casals, en aquesta ocasió, ens apropem a la primera meitat del segle XVII, període que culminarà amb la revolta dels Segadors. Un dels episodis més coneguts de la història de Catalunya, al qual fa referència l’himne nacional, és presentat de forma clara en aquest còmic. Les injustícies que patia el poble seran la causa d’un aixecament que més de 300 anys després encara és recordat. Molt interessant per conèixer l’origen d’un dels símbols essencials de Catalunya.

La revolta dels Segadors, l'origen de l'himne nacional de Catalunya.

La revolta dels Segadors, l’origen de l’himne nacional de Catalunya.

– Guifré 897 (Casals, 2006):

Tercer còmic sobre els grans moments de la Història de Catalunya. En aquesta ocasió, el protagonista és el comte Guifré. Més enllà de la llegenda sobre el sorgiment de la senyera, aquesta obra ens mostra la figura històrica real: l’últim comte català en ser escollit pels reis francs, i per tant, el primer en transmetre les seves possessions als seus descendents. Un governant que va saber aprofitar l’afebliment del poder dels francs per crear un poder independent en uns territoris que es situaven entre Al-Àndalus al sud i el regne franc al nord. És una obra que ens permet apropar-nos a la realitat històrica d’un dels personatges més coneguts de l’imaginari català.

El personatge històric que va esdevenir mite és el protagonista d'aquest còmic.

El personatge històric que va esdevenir mite és el protagonista d’aquest còmic.

– Pallars 1487 (Casals, 2008):

En aquesta quarta obra, l’Oriol Garcia i Quera ens trasllada al Pallars de finals del segle XV. Després d’una dura guerra (Guerra civil catalana 1462-1472) en què la noblesa volia mantenir els seus privilegis, davant una monarquia cada vegada més poderosa, va ser Hug Roger III – comte del Pallars – qui va presentar més resistència. En acabar la guerra, va ser l’únic noble que no va rebre el perdó reial a la Capitulació de Pedralbes. És molt interessant per comprovar com eren les disputes pel poder al final de l’època medieval entre la noblesa i la monarquia, i per conèixer una de les etapes de la Història de Catalunya, segurament, més desconegudes.

El darrer comtat català.

El darrer comtat català.

– Mallorca 1229 (Casals, 2010)

Cinquè i de moment últim còmic de la col·lecció de l’Editorial Casals sobre la Història de Catalunya. En ple segle XIII, el rei Jaume I el Conqueridor prepara una gran flota per intentar fer-se amb l’illa de Mallorca, en possessió dels almohades en aquells moments. Assistim a la guerra de conquesta i, de la mà del senyor de Torroella de Montgrí, observem com els nobles lluitaven pels seus interessos particulars. Molt interessant per apropar-se a una de les figures històriques fonamentals de la història de Catalunya, Jaume I, i per saber com funcionaven les guerres de conquesta medievals.

La conquesta de la illa de Mallorca per part de Jaume I i les seves tropes.

La conquesta de la illa de Mallorca per part de Jaume I i les seves tropes.

– Trilogia medieval (Cim Edicions, 2006)

Aquesta obra conté tres relats sobre moments destacats de la Catalunya medieval: en primer lloc, Fa mil anys… ens parla de la fundació del monestir de Sant Cugat; posteriorment, El desafiament de Bordeus relata l’enfrontament entre Pere el Gran i els reis francesos; i per últim, Hug Roger III, un rebel indomable narra l’enfrontament entre el comte del Pallars i el rei Joan II (també apareixen a Pallars 1487). Les dues primeres històries havien estat publicades amb anterioritat al Diari de Sant Cugat i a Cavall Fort, respectivament.

Tres relats breus sobre diferents moments de la història de Catalunya.

Tres relats breus sobre diferents moments de la història de Catalunya.

Desitjo que hagueu trobat interessant aquest recull i us convido a estar pendents de la segona part que publicaré en els propers dies. Com sempre, serà un plaer rebre propostes i suggeriments, tant a través dels comentaris com mitjançant el meu compte de Twitter: @histocult.